Playing For Change és un moviment multimèdia creat per inspirar, connectar i promoure la pau a tot el món. La idea del projecte va sorgir de la convicció que la música desarma les fronteres i ens ajuda a superar les nostres diferències. No importa quins siguin els nostres orígens geogràfics, polítics, econòmics o ideològics, ja que la música té el poder universal d'unir-nos a tots com a habitants d'un mateix planeta. Aferrats a aquesta idea, un grup de voluntaris de la Garriga, municipi de bons músics, ha enregistrat un videoclip que pretén recolzar aquest moviment internacional. "Potser no tenim extraordinàries catedrals o grans edificis de negocis, però tenim una gent extraordinària", subratllen els impulsors del treball, una magistral versió del clàssic Somewhere Over The Rainbow. La Garriga també treballa pel canvi (La Garriga Is Playing For Change Too), i ho fa amb un videoclip realitzat per Manu Larrosa i Albert Rofart, i en el qual hi apareixen cantant o tocant algun instrument ...
Garric
El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El fruit és una gla. En català, se'l coneix amb molts noms populars: alzina ravell, coscoll (Illes Balears i València), coscoll roig, coscoll roger, coscó o cuscó (Penedès), coscona, coscolla, garritx, garriga, garriguella, garroll, garrulla, garric roig, grana d'escarlata, graneta, grana vermelló, grana.
El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és un glà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades, acceptant precipitacions anuals d'entre els 400 i els 800mm, preferiblement. Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sols pobres. La seva distribució geogràfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A la serralada litoral o prelitoral catalana hi localitzem els millors exemplars del nostre territori (sobretot del massís del Garraf cap al sud). Brota de forma vigorosa d'arrel i de forma continuada al llarg de la seva vida, conferint-li propietats piroresistents, si bé l'acció repetida del foc pot causar la seva degeneració, creant comunitats d'inferior qualitat, o fins hi tot, extingir-lo.
Amb els ulls brillants
He rebut un enllaç sobre una conferencia de "Idees que val la pena difondre", i crec que he de fer-ho. Es tracta de Benjamin Zander, director de l'Orquestra Filharmònica de Boston, i, a més de gran músic, es un excel.lent educador i comunicador de les Nacions Unides.
Zander convida als que l'escolten a ser apassionats en els seus processos de comunicació, en el lideratge i en l'actuació, perquè la seva existència irradiï tota la força del possible.
No us desanime la durada i l'idioma estranger amb subtítol: la visió és molt amena i us asseguro que us alegrareu d'haver-vos animat un Donar-li al botó del play.
Bellesa
Sahara Wonderland from zoomion on Vimeo.
Dennis Stauffer és un jove estudiant suís que ha fet aquest fantàstic vídeo rodat al desert del Sàhara en diferents localitzacions que es poden consultar, a més d'informació tècnica, a Vimeo.
Directament des del Parc Nacional d'Ahaggar següents llocs estan en el vídeo: Spaceship (Veure a la Terra) Tassetouft (sortida del sol, cel estrellat gran) Veure a Google Maps: tinyurl.com / Tassetouft Estany Ackacheker (sorra i el sol, la lluna i les estrelles) Veure a Google Maps: tinyurl.com / Tin-Ackacheker Thaggahrat (dunes de sorra amb el vent) ...
La música que sona és de SaReGaMa.
El Temporal
Torna a plovisquejar ..., s'està convertit en una rutina. Estic enganxada al vidre de la meva finestra. Veig com la pluja va cobrint les rajoles del carrer.
No sé per què, però en veure la vorera mullada, sento necessitat de sortir a passejar. Una veu em diu:
- Corre!
Agafo la parca groga i el meu barret de llana, el que em va regalar la meva àvia mesos abans de morir. És el barret apropiat per a un dia com avui.
Ja estic a punt. Estic agitada i sento que em falta l'aire.
En sortir al carrer, percebo un gran alleujament. L'aire és fred i revisc aquell olor de "terra mullada".
Ja no queda gent pel carrer. Només algunes persones intenten resguardar-se sota els balcons, mentre caminen lentament cap a casa seva.
Les terrasses es van buidar i ara estan recollides.
També han marxat aquells avis que solen seure al parc, en aquells bancs metalitzats coberts de grafits inintel.ligibles.
Han desaparescut els encorbatats homes de negocis, ficats en aquells vestits a mida i portadors de maletins de pell.
Tampoc deambulen als joves cercadors de treball. I van marxar els camioners que descarregaven les caixes de fruita.
Vaig pensant en tota aquesta gent que ara ... ja no hi és.
Camino en silenci i noto que la pluja creix i em protegeix-ho sota el paraigua. Duc un altre penjant del meu braç.
Vaig trepitjant els bassals, com quan era una nena. Avui no rebré un clatallot. Recordo amb afecte quan l'àvia em renyava dient-me el que li costava rentar els baixos dels pantalons quan els portava a casa xops de fang i aigua ...
M’aturu, el semàfor està vermell. Aixeco la vista i sospiro. No puc evitar-ho i em poso a riure ... Quants records!
Ara silenci ... Ploca!, Ploca!, Ploca!, Ploca !..., segueixen caient gotes sobre el meu paraigües. La pluja és cada vegada més intensa, una reguera d'aigua cau pel lateral del paraigua i m’ esquitxa la parca.
Creu el carrer i ara sento l' acompassat so que les meves sabates fan al trapitxar la vorera ... Això em relaxa, és com si em transportes a una altra realitat, paral.lela a la que fa un moment estava envaïda pel soroll dels cotxes i la remor de la gent que anava explicant-se històries interminables ...
Ja no queda ningú al carrer ... i es referma el Temporal. M'aturo sota el tendal d'una fleca i miro cap a la cantonada, avui ningú surt corrent cobrint-se el cap amb un diari (com si això li salvés de mullar-se!). Avui no obriré l'altre paraigua.
Miro el rellotge, ja és tard!. El Temporal ha transformat el color del cel, el gris s'ha enfosquit amb el pas del temps ... Torno a casa amb el meu paraigua sota el braç.
Cristina.
Colom: Impossible
Aquesta és la història de Walter, un agent secret novell que s'enfronta a un problema d'aquests que no es contemplen en la instrucció bàsica: què fer quan un colom curiós queda atrapat en un maletí nuclear dissenyat pel govern.
El director de la pel.lícula, Lluc Martell, va trigar cinc anys a acabar-la. En un principi, el projecte era l'excusa per aprendre animació 3D, però va arribar a gastar tants diners en polir la història que al final només va buscar fer riure a la gent.
El resultat final són uns hilarants 6 minuts de passeig pels carrers de Washington DC, on l'heroi lluita per salvar el món del caos originat per un colom famolenc i a si mateix.
Gràfics impressionants i una bona banda sonora.
Playing For Change
Playing For Change es un moviment multimèdia creat per inspirar, connectar i portar la pau al món a través de la música. La idea d'aquest projecte va sorgir de la creença comuna que la música té el poder per enderrocar les fronteres i superar les distàncies entre les persones. No importa quins son els nostres origens geogràfics, polítics, econòmics, espirituals o ideològics, la música té el poder universal per transcendir i ens uneixen com una sola raça humana.
[http://www.playingforchange.org]
Quin maravellós món
"What a Wonderful World" és una cançó jazz escrita per Bob Thiele i George David Weiss, estrenada per Louis Armstrong i editada per primera vegada com a single a principis de la tardor de 1967. Amb la idea de ser un antídot al clima polític i racial de la dècada de 1960, va ser escrita especialment per Louis Armstrong, que li va imprimir especial atractiu.
La cançó descriu la delícia del cantant per les coses simples de cada dia, i manté un to optimista amb esperança en el futur, incloent-hi una referència als nadons que neixen en el món i tindran molt per veure i créixer. No va ser inicialment un èxit als Estats Units, on va vendre menys de 1000 còpies, però sí que va aconseguir major recepció al Regne Unit, fins a assolir el primer lloc de vendes el 1968.
Summertime
Summertime,
Estiu,
And the livin' is easy
I és fàcil viure
Fish are jumpin'
Els peixos saltironegen
And the cotton is high
I el cotó està alt.
Your daddy's rich
One of these mornings
Estiu,
And the livin' is easy
I és fàcil viure
Fish are jumpin'
Els peixos saltironegen
And the cotton is high
I el cotó està alt.
Your daddy's rich
El teu pare és ric
And your mamma's good lookin'
And your mamma's good lookin'
i la teva mare atractiva
So hush little baby
So hush little baby
Així que calla petitó
Don't you cry
No ploris
Don't you cry
No ploris
One of these mornings
Un d'aquests matins
You're going to rise up singing
You're going to rise up singing
Vas a aixecar-te cantant
Then you'll spread your wings
Then you'll spread your wings
Llavors obriràs les teves ales
And you'll take to the sky
And you'll take to the sky
I et portaré fins al cel
But till that morning
But till that morning
Però fins aquell matí
There's a'nothing can harm you
There's a'nothing can harm you
No hi ha res que pugui fer-te mal
With daddy and mamma standing by
Amb el pare i la mare el teu costat
La diversió com a motor de canvi
Emulant el piano gegant que va captivar a Tom Hanks a la pel.lícula Big, l'empresa Fun for Change ha convertit les escales d'un metro suec en un gran piano vertical. L'objectiu: promoure que la gent adquireixi hàbits més saludables, optant per pujar les escales a peu produint sons musicals, en lloc d'utilitzar les escales mecàniques.
[Infonomia.com]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
