Garric

El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El fruit és una gla. En català, se'l coneix amb molts noms populars: alzina ravell, coscoll (Illes Balears i València), coscoll roig, coscoll roger, coscó o cuscó (Penedès), coscona, coscolla, garritx, garriga, garriguella, garroll, garrulla, garric roig, grana d'escarlata, graneta, grana vermelló, grana.

El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és un glà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades, acceptant precipitacions anuals d'entre els 400 i els 800mm, preferiblement. Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sols pobres. La seva distribució geogràfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A la serralada litoral o prelitoral catalana hi localitzem els millors exemplars del nostre territori (sobretot del massís del Garraf cap al sud). Brota de forma vigorosa d'arrel i de forma continuada al llarg de la seva vida, conferint-li propietats piroresistents, si bé l'acció repetida del foc pot causar la seva degeneració, creant comunitats d'inferior qualitat, o fins hi tot, extingir-lo.